Ara toca retrobar-nos als carrers,
les abraçades entre els avis i els seus néts,
omplir terrasses de la plaça de la Font,
el Nou Estadi es va emplenant de gom a gom.
Ara toca tocar ferro amb els amics,
sentir els nervis quan s’acaben els partits.
Fer el viatge que ens va quedar pendent,
no oblidem que només som el que estimem.
Anirem al Serrallo o al MasRoig,
a prop de l’Ebre o al Balcó.
Per que ara toca dibuixar somnis
que renovem la il·lusió,
i ara toca una abraçada
i tornar a viure amb passió
ara toca vibrar junts
creure que tot anirà bé fins al final.
Ara toca que el verd ompli els nostres cors,
ara toca que tornem a cantar un gol,
ara toca pasar nervis i embogir,
mirem endavant, ara ens toca gaudir.
Quedem al Priorat per fer un vinet,
o a Bràfim o al Penedès.
Per que ara toca dibuixar somnis
que renovem la il·lusió,
i ara toca una abraçada
i tornar a viure amb passió
ara toca vibrar junts
creure que tot anirà bé fins al final.
